En els nostres mòbils tenim moltes aplicacions gratuïtes que guanyen diners instal·lant rastrejadors en les seves apps que poden funcionar encara que tinguem l’aplicació tancada. Normalment, solen ser aplicacions de diverses utilitats, llanterna, lectors de notícies, seguretat, etc.
Però també n’hi ha d’altres, que poden ser gratuïtes o de pagament, com navegadors de cotxe, controls parentals, meteorològiques, etc., que necessiten accés a la ubicació i un cop les apps tenen accés a la ubicació, la podran compartir amb qui vulguin.
A causa de la poca regulació que hi ha en aquest sentit o poc control (si no, no s’entén aquest flux tan gran de dades nostres), les empreses que les recullen, les poden compartir entre elles, emmagatzemar-les i fer-ne diferents usos, la forma més directa és per enviar-nos publicitat personalitzada.
Però les empreses que recullen les dades d’ubicació, són molt opaques, entre elles les compren i venen, i per fer-nos una idea, una empresa recopiladora, pot recollir dades d’ubicació de milers d’apps i compartir-les amb desenes d’empreses més, fins al punt que és impossible saber on estan les nostres dades. De fet, els desenvolupadors d’apps segurament no tenen ni idea d’on van a parar.
Sigui com sigui, les dades van a parar a empreses que les poden vendre a companyies d’assegurances, fons d’inversió lliure, agències del govern com cossos de policia o d’intel·ligència.
A més, hi ha sospites que cossos policials compren aquestes dades i fan seguiments a persones sense cap ordre judicial, ja que no solen fer-les constar en els atestats.
En aquests casos, podem pensar que si és per atrapar criminals, no és incorrecte. Però si s’utilitzés per perseguir dissidents polítics, que en pensaríeu?